Jonah Lomu, una de les llegendes dels all blacks, va estar present a Barcelona la setmana passada oferint un clinic a nens.
Pensava que després dels seus problemes de ronyó, necessitava un transplantament i no trobava donant, s'havia retirat, però continua en actiu jugant a la lliga francesa.
Ha estat la primera autèntica llegenda del rugby de l'era professional. Jugador de quasi 2 metres i 120 kg, corria els 100m en 10.8 segons; fort i ràpid, quasi bé no el podien parar les defenses rivals. Per aquest motiu ha rebut unes quantes propostes per fitxar-lo d'equips de la lliga ianqui de futbol americà... però es va mantenir en el seu esport. Millor així !!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gran, molt gran!
ResponEliminaNo són el mateix, però amb un altre estil em recorda el que va ser el meu mite als 80: Jonathan Davies, de País de Gal·les. Davies era petit, però corria i s'esmunyia com Lomu.
Mare meva, quins temps!
Enric, no tant llunyans, que aquest Davies .... és més jove que nosaltres.
ResponEliminaJo recordo l'equip de Wales del 74, amb l'Edwards i aquell homenàs amb patilles llargues, el JPR Williams.
Un dels motius pel qual la pel·li del Mandela i el rugby no m'ha fet el pes, és que m'ha semblat que el que feia de Lomu era massa baix.
Ja l'has vist Jordi ?
Enric, cercaré imtages d'aquest Davies. Així com també de l'equip gal·lès de 1974.
ResponEliminaJim, encara no. Sé que es demora en escreix, però crec que aquest cap de setmana caurà.
Fins ara.
Amics: En Williams de les patilles és el 15 dels Barbarians i el Gareth Edwards (considerat per molts el millor jugador de la història) el 9.
ResponEliminaMira què li fan als All Blacks !
Enjoy !!
http://www.youtube.com/watch?v=AwCbG4I0QyA
Jim, recordo Edwards i Williams. Em vaig començar a aficionar al rugbi a finals dels 60, i com no podia ser de cap altra manera, vaig caure rendit al joc de Gal·les: 8 de 10 Cinc Nacions a la dècada dels 70.
ResponEliminaJa sé que és fàcil apuntar-se al carro dels guanyadors, però una de les grans meravelles del rugbi és que sempre he gaudit de tots i cadascun dels partits que he vist i no m'ha importat qui guanyés.
Però continuo tenint el cor a Gal·les (sóc fidel als meus amors); continuo paladejant el xampany francès dels 80 (sóc fidel al record de les amants); continuo adorant els All Blacks (sóc fidel a qui em regala la iconografia i el ritual del sexe).
Jo, com sempre, ni flowers. Tot i que ja fa un temps que em miro amb uns altres ulls el rugby. Les males companyies, suposo ....
ResponEliminaPerò he de dir que en el link d'Old J. hi ha moments (molts) que no veig la pilota ....
Sí, sí, jo segueixo insistint .... Com a mínim ja sé que els All Blacks vesteixen de negre .... ;-)
Bego:
ResponEliminaSi. (Tots)