Volia entrenar 10-12 quilòmetres suaus per muntanya i vaig anar per Collserola fins el camí de la Torre del Bisbe, masia edificada sobre una antiga torre de defensa que va pertànyer al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, al segle XIII, d'aquí aquesta sensació de construcció massisa.
És un dels meus recorreguts clàssics de la zona, que de tant en quan m'hi deixo caure, i escenari de la topada amb un senglar... que explicaré un altre dia.
De pas volia comprovar com de malmès havia quedat el bosc des de la darrera nevada. I sí, hi havia força arbres trencats i branques esquinçades, però els guardes del Parc ja ho havien arranjat força. El què vaig trobar preocupant van ser moltes branquetes, branquillons i fragments d'escorça pel camí que si no ho recollen en breu, quan s'assequi, serà aliment si es desencadena un foc. Que no hàgim de lamentar-ho, tot i ser una zona humida i ombrívola.
ei, jo ahir vaig fer una sortideta amb BTT per Collserola/Sant Cugat i fa pena. Les pistes principals estan més o menys netes però si agafes camins secundaris o no hi pots passar o has d'anar saltant arbres caiguts i amb bici és una mica difícil.
ResponEliminaOn és l'exercit per fer tasques d'aquest estil? O es que tenen altres feines més importants darrerament