La Mitja de Cambrils va ser un bon entrenament, però sobretot un revival. Vaig tenir la sensació de retrocedir en el temps, llavors quan les curses no eren mutitudinàries, ni les inscripcions estancaven amb mesos d'antelació, i no coneixia a quasi ningú, ni practicava la sessió tècnica. Simplement anava a córrer, a intentar disfrutar de la cursa i tornar. Explicat així sona com si parctiqués l'ostracisme... i no. Però avui les cuses són quasi un acte social... i no em queixo, al contrari.
Finalment va ser un entrenament de quasi 27km, amb bones sensacions i aun ritme més o menys viu. Llàstima que el recorregut era avorrit i lleig, bufava força vent (no ploro, constato un fet) i va condicionar les prestacions.
Cambrils, durant l'hivern, és més aviat una ciutat fantasma... i que em disculpi si ho llegeix algú d'allí. Moltíssims comerços enfocat a l'oci tancats i molts apartament "abandonats".
En definitiva, un bon entrenament !!!
... i al bell mig d'aquest paisatge gris de ciutat fantasma sense ànima ni gràcia, tu dale que te dale il·luminant l'entorn amb els manguitus descolorits.
ResponEliminaEnternidor.
Pensava que potser faries una entrada sobre el documental que van emetre el dissabte (i que vaig veure per casualitat!)
ResponEliminaVa ser interessant veure't com a coprotagonista d'una història tan real, tan propera i tan emocionant. De fet, és cert, em vaig acabar emocionant al llarg de l'emissió i quasi se m'escapa una llagrimeta...
De debò!