... una justificació musical?
Això dels gustos és tan hetereogeni que rarament s'escau una explicació lògica. I referent al món de la música, tampoc.
Horace Ott és l'arranjador d'una peça musical que tots hem sentit en més d'una ocasió, i segur que cantat. "Don't let me misunderstood", de The Animals. Per tant podríem assegurar que té un racó a la Història de la música de segle XX com a mínim. Reconec que fins fa poquet era un autèntic desconegut per a mi.
Però se li han de reconèixer altres mèrits a l'Horace. També és l'arranjador de "Satin doll" d'en Duke Ellington, per exemple.
Ara ja comença a ser injusta la seva desconeixença. Però per ampliar el seu ventall d'opcions musicals també cito a "Tonigth's the nigth", de The Shirelles (el més pur soul ianqui dels 60'); la canço reinvindicativa, "Ain't got no (I got life)" de la Nina Simone; i la música més petarda-funky dels 70', "The best disco in town" de The Ritchie Family.
Amb aquest bagatge no podia sino anar a petar a arranjar a la peça disco per excel·lència. Una que tots hem tarla·lejat... i fet les lletres !!!
Aquesta.
I ara, cal la justificació? A tot drap és un subidón total !!!
Em sincero, la idea d'aquesta entrada no és meva, però no desvetllo la font. Disfruteu-lo !!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tu escoltes molt la ràdio, no?¿?¿?!! ;)
ResponEliminaNo és per posar aigua al vi, però la versió en la qual va intervenir el Sr. Ott del "Don't let me ..." era l'original, la que cantava la Nina Simone. És una versió amb violins que va passar desapercebuda (No m'estranya): http://www.youtube.com/watch?v=JZXWa-cq_jk&feature=related
ResponEliminaLa que hem cantat, és la dels Animals, amb molta més grapa.
Per altra banda d'on has tret que és l'arreglista de Satin Doll ? I don't think so. Vols dir que l'Ellington i en Strayhorn en necessitaven ?. Potser va intervenir en alguna de les mil versions enregistrades (inclosa una de l'orquesta Mondragon del Gurruchaga "El hombre de los caramelos").
Pel que fa al Ymca, ufff !! a mi de jove me la posaven per fer-me la suposada gracieta de que el "prota" de la lletra es deia com jo ("Yaume")
"Yaume, there's no need to feel down. I said, Yaume, pick yourself off the ground.
I said, Yaume, 'cause you're in a new town
There's no need to be unhappy".
Cllns, et veig amb la neura pre-marató de Viena.
SI, ara si que ja estas preparat per la marató
ResponEliminaDescansa, continua escrivint coses d'aquestes i ja veuras com tornes de Viena amb un somriure d'orella a orella
Joan, poca ràdio... només els podcasts.
ResponEliminaJim, és la informació que tinc. Potser esbiaixada, però sembla una font solvent.
Àlex, profeta !!!
Fins ara.
És que Jordi, a RAC1 el Guille Mikywey va parlar, justament el mateix dia del teu post, del mateix personatge. Per això t'ho deia!
ResponEliminaApa, descansa que diumenge has d'apretar el cul!
Joan