La Pujada a Vallhonesta és la cursa que cada any organitzen els CEAC.
Des d'aquesta temporada m'he associat, per tant també és la meva cursa. Encara que el meu grau d'implicació s'allunya força dels CEAC amb pedigrí, he pogut donar un cop de mà en l'edició d'enguany... al meu càrrec estaven les fotografies de l'arribada amb la presència del principal patrocinador. Tots contents perquè per l'atleta, la foto de l'arribada, és un record formidable.
Aquesta és una cursa de les d'abans; petita en número de participants (encara que 350 no és una xifre menyspreable) però gran en quant a la cura que tenen per l'inscrit.
A més he viscut algunes viscissituts del muntatge i organització, i inclús he col·laborat, amb el meu paladar, a la selecció de la coca que se'ls serveix als arribats.
En definitiva una cursa amb carinyo pels qui ho saben valorar... i no, no hi ha com a regal una samarreta tècnica Nike o Adidas.
El valor de Vallhonesta és més emocional que mercantilista.
I per arrodonir-ho s'inclouen curses infantils. Per tant són també promotors de l'atletisme de base !!!
Imprescindible en el calendari. Creieu-me.
No sé, no sé... ni corre un negritu, ni apareix per la tele, ni hi ha problemes per aparcar... i a sobre tampoc hi ha cues!!! Està clar que té molt a millorar. Creu-me.
ResponEliminaEi !
ResponEliminaEs veritat Lluis ! a més les fotos de l'arribada estan com borroses ....... jajajaja
Merci Jordi. Pel comentari i per la feina feta. Sou gran part de l'èxit.
Eduard.
Un plaer haver-la fet i haver-te conegut.
ResponEliminaMolt guapes les fotos de la meva arribada.
L'any que ve tornarem.
Manel.
Coca! Mi reino por una coca!
ResponEliminaLluís, si corre un "negritu" i apareix a la TV potser ja no l'organitzen els CEAC.
ResponEliminaEdu, un plaer; ja ho saps.
Manel, ja era hora que ens trobéssim. Ja anirem coincidint. Celebro que disfrutessis.
Bego, moderació, moderació,...
Fins ara.