Com que la Marató de Viena es va esbotzar calia cercar una activitat alternativa que estés dempeus moltes hores, que m'omplís, amb la qual disfrutés i si a sobre podia ser útil, millor que millor.
Per tant, em van deixar una cuina i... a cuinar !!!
Una seixantena de canalons.
Un arrós d'espàrrecs.
Unes braves ben catxondes.
Jornada fantàstica i tant o més cansada que una Marató; al final 5h33'21" cuinant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
la propera vegada que et posis a cuinar, avisa'm i et portaré un tupper......
ResponEliminaMolt bona alternativa. No sabia que t'agradés cuinar. I t'ho vas menjar? Vull dir, que no t'hi vas posar per pura reacció histèrica, oi!
ResponEliminaGenial!
ResponEliminaCanalons a la "sêndre" amb espàrrecs. Visca la cuisine islandese!!!
A part de la conya, entenc el teu desencís després de tanta preparació. Qui ho havia de dir. De totes maneres, vivim hiperplanificats, tot i que vivim en un món ben viu.
La sort serà que potser ens veurem a Empúries. Jo ja començo a estar nerviós i aixì que el proper dissabte tinc una tirada encara més llarga
Vinga, bon appetit!
Aquí una que va tenir el privilegi de provar els canelos !!
ResponEliminaRealment bons !!
Ja saps que només has de demanar la cuina i jo encantada de deixar-la ....
Per cert, no et tiris tantes floretes que les braves les vaig fer jo !!!! Ji ji ji
Caloreta
Bego, adjudicat !!! Una de tàper.
ResponEliminaEnric, m'agrada la cuina i em relaxa i distreu. No sé si és bon substitut de la Marató, però...
Lluis, sí, el planeta té vida pròpia i sovint antagònica a la dinàmica humana.
Anna, no parlem de les braves que... tela !!!
Fins ara.
Les braves de l'Anna deuen fer venir caloreta
ResponElimina