En Phil Collins ha tret un nou àlbum al mercat. No és material nou, al contrari, és un recull de peces, 18 en concret, de la Motown dels anys '60, titolat "Going Back", ple de soul i de rythm'n'blues. No les he pogut escoltar totes, però he de dir que sona de maravella, amb una banda fantàstica, una secció de vent fabulosa i unes segones veus femenines espectaculars.
Però... quan el Sr. Collins connecta la seva veu els grans auguris dels primers compassos de la peça se'n van en orris. Em crea una destrempada total; és la veu menys negre, menys soul, menys funky que pugui haver en el mercat discogràfic.
Una autèntica llàstima, Phil. Però la teva veu no hi encaixa !!!
Com a mostra, el "Heatwave".
Millor repescar els originals.
Si senyor. És així. Es mira d'expremer la marca "Phil Collins" amb un producte ben elaborat però on la veu no encaixa.
ResponEliminaNo obstant, segur que estem d'acord en que el concepte "veu negre" va més enllà del nivell de queratina. Com a exemple una abècdota: Quan fa uns 25 anys vaig sentir "Holding back the years" a la radio, vaig pensar "Tremenda negrata" i em va sorprendre descobrir que era un xavalet lletosament blanc i pelroig de Manchester.
Versió inicial: http://www.youtube.com/watch?v=yG07WSu7Q9w
Versió en directe, ja de veterà http://www.youtube.com/watch?v=JQQ7KFNQr5Q
També vaig quedar sobtat al
sentir aquesta veu i piano i saber després que era un ninyatu de 22 anyets, d'aquest cantó de l'oceà
http://www.youtube.com/watch?v=5COm4p2Yz20&feature=fvst
Com m'agraden els suggeriments del Jim ... Sí, Jordi, els teus també, reiet meu, que després protestes si no et dono prou sabó.....
ResponEliminaDesprés d'escoltar una estona puc fer un comentari? el ninyatu de 22 anys d'aquesta banda de l'oceà sona massa a niñato .... cantarà millor quan sigui més gran. Digo yo.
ResponEliminaEm quedo amb el pelroig.
I amb els encants del Jordi, sense dubte!
Buenu, en realitat aleshores en tenia 24.
ResponEliminaAra ja és una miiica més gran (31) i el dia 26 vindrà a actuar al Palau de la Música. Si en Jordi no fós com és, t'hi hagués convidat abans que s'esgotessin les entrades. Ell ho deu considerar poca cosa, però els seus directes són la bomba. Punxa'l i potser aneu a la revenda, que n'hi ha
En Jamie Cullum, em sembla, que és britànic. No l'he vist mai en directe, però té fama de ser terrible sobre l'escenari. Un autèntic showman.
ResponEliminaEm sembla que toca el divendres quan estic camí a Donostia... una llàstima. Però tornarà.
Fins ara.