La "burrada", tal com ho definia a l'anterior post, ja ha estat finalitzada. Vam recórrer l'itinerari de la Marató de Collserola de nit.
Després de sopar i de pair la victòria del Barça vam quedar al Velòdrom d'Horta a les onze per iniciar la marxa.
Repàs previ del material, la foto de record i... en marxa !!!
Malgrat no ser un recorregut dur, ni molt menys considerat d'alta muntanya, no deixen de ser 42 km i de nit, amb tot el que comporta; trencar la rutina de son-vigíla, cansament, alimentació, dolors articulars i musculars, dubtes a l'hora de no errar-se en el recorregut,...
És bonic caminar de nit per senders que habitualment els faig corrent i de dia; em dóna una altra forma de veure'ls, de gaudir-los, de trepitjar-los.
Vam trobar uns trams un pèl dificultosos degut a la gran quantitat d'arbres caiguts per les ventades de Gener. Sembla que els "forestals" tindran feina de cara a l'edició d'enguany... si volen acondicionar el recorregut. És clar que millor alternativa a aquesta deixadesa és la modificació.
Per sort disponíem de dos GPS, en Guillem i en Xavier n'eren els portadors i amos de l'aparell, que duien el track memoritzat. Tecnologia s XXI.
I per acabar ens vam topar amb un gran espectacle, la sortida del Sol des del Collet de Sant Mateu. Un Sol rogenc que s'enlairava amb pressa, sense núvols a l'horitzó i el reflex sobre una Mediterrània que era una bassa d'oli.
Només calia pensar un desig... per a què no s'acomplís. Me'l vaig estalviar.
Després de sopar i de pair la victòria del Barça vam quedar al Velòdrom d'Horta a les onze per iniciar la marxa.
Repàs previ del material, la foto de record i... en marxa !!!
Malgrat no ser un recorregut dur, ni molt menys considerat d'alta muntanya, no deixen de ser 42 km i de nit, amb tot el que comporta; trencar la rutina de son-vigíla, cansament, alimentació, dolors articulars i musculars, dubtes a l'hora de no errar-se en el recorregut,...
És bonic caminar de nit per senders que habitualment els faig corrent i de dia; em dóna una altra forma de veure'ls, de gaudir-los, de trepitjar-los.
Vam trobar uns trams un pèl dificultosos degut a la gran quantitat d'arbres caiguts per les ventades de Gener. Sembla que els "forestals" tindran feina de cara a l'edició d'enguany... si volen acondicionar el recorregut. És clar que millor alternativa a aquesta deixadesa és la modificació.
Per sort disponíem de dos GPS, en Guillem i en Xavier n'eren els portadors i amos de l'aparell, que duien el track memoritzat. Tecnologia s XXI.
I per acabar ens vam topar amb un gran espectacle, la sortida del Sol des del Collet de Sant Mateu. Un Sol rogenc que s'enlairava amb pressa, sense núvols a l'horitzó i el reflex sobre una Mediterrània que era una bassa d'oli.
Només calia pensar un desig... per a què no s'acomplís. Me'l vaig estalviar.
Òstres, enhorabona! Us vaig seguir una miqueta al fòrum, i encara que m'hagués agradat molt acompanyar-vos va ser inviable (de fet, vaig acabar fent la marató d'Empúries...)
ResponEliminaMolt maques les fotos
Gràcies Luigi !!!
ResponEliminaDoncs sí, inviable del tot. No és compatible la nocturnitat collserolenca amb la diürnitat empordanesa.
Fins ara.
La duresa de la nit, la ratllada del pas de les hores. El caminar sense sentit ....
ResponEliminaTot val la pena només per riure una estona davant l'inestabilitat del Guillem .... i veure la sortida del sol.
La meva filosofia, els peatges que has d'anar pagant al llarg de la vida. Veure una sortida de sol tan espactacular com la que vàrem viure ens va haver d'implicar tota una nit de caminar per la muntanya ... Sort de la bona companyia.
Caloreta