20 d'octubre de 1968

En Kip Keino feia tard. L'autobús que l'havia de dur a destí estava aturat en un merder de tràfic, característic de cada vespre a la ciutat de México DF.

Així doncs va saltar de l'autobús i va començar a recórrer la distància que el separava del seu destí, destí tan geogràfic com emocional. El geogràfic, l'Estadi Olímpic; i l'emocional, ser campió olímpic de 1500m.

Aquell tram que el separava del tartán el va usar com escalfament de tan just que arribava per córrer la final. Increïble una correguda entre els cotxes és el pas previ a ser campió olímpic !!!

Era el 20 d'octubre de 1968.

Aquella era la seva tercera final durant aquells dies d'octubre. Va haver d'abandonar, per problemes estomacals quan encapçalava els 10.000m i restaven tres voltes, i va quedar segon en els 5.000.

Va passar el primer parcial de 800m massa ràpid en aquella alçada, segons els experts. Inclús per ell, habituat a entrenar a la meseta del Rift a Kenya. No aguantaria, continuaven dient els experts. I no només va aguantar, sino que va fondre al seu màxim rival, en Jim Ryun, i arribant amb més de 20 metres de distància.

El seu temps, 1.34.86... el segon més ràpid de la història fins llavors.

Kip Keino pesava i media més o menys el mateix que jo, kg o cm amunt o avall. Potser tinc opcions de ser campió olímpic...

Ah! I no tenia entrenador... s'entrenava ell.

Impressionat.

4 anys més tard va guanyar l'or en 3.000 obstacles a Munich.