Malgrat que la climatologia seria negativa, que no convidava massa a sortir i animar, la gent d'Euskadi sabia que hi serien. Potser no tanta com els anys anteriors, però al llarg de tot el recorregut ens estaven animant... inclús en les zones de menys aixopluc.
Més que un acte de motivació pels participants sembla un acte social i cultural. A Euskadi això de córrer i anar en bicicleta ho tenen molt arraigat; els és comú... i accepten que la carretera estigui tallada i s'involucren en la festa. No són mers espectadors, són actors. I quins actors !!!
És una cursa egoïsta; hi participes perquè t'empaparàs d'un ambient quasi inigualable. És quasi impossible no anar trempat o no tenir pell de gallina. I aquesta sensació, agrada. Faig meves unes paraules de l'Edu quan em deia que només ha vist dues curses amb un ambient indescriptible, la Behobia i la Marató de NY.
I així és; indescriptible perquè les paraules del meu lèxic es queden curtes. S'ha de viure. I gaudir-ho, per descomptat.
He viscut, per quarta vegada, aquesta sensació. Vull tornar-hi. I espero que sigui l'any vinent. I NY, mentre, a l'horitzó del desig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo tenia els meus dubtes de que hi hagués tanta animació.
ResponEliminaNovament aquests bascos em van deixar sense paraules .....
Són increïbles !!!!
Caloreta
Tela aquesta gent!
ResponEliminaA Zegama et trobaves avis i iaies a dalt d'un penya segat i a sobre, cridant i animant-te pel teu nom. I un nano que no aixecava un pam del terra que corria al teu costat muntanya amunt oferint-te un botellí de ciclista.
Òstres, hi he de tornar a la B/SS!!!
Encara hem d'aprendre molt dels altres!