divendres, 6 de novembre del 2009

Jimmy


Aquest avi de la foto és una llegenda per partida triple; primer per ser qui és, el bateria Jimmy Cobb.
Segon, per ser un dels creadors d'un disc considerat cabdal en la Història del jazz, "Kind of blue", introductor del sistema modal per part d'en Miles Davis; i tercer, ser l'únic membre viu del quintet que el va gravar.

Potser com a bateria, opinió personal, no forma part de l'Olimp d'aquest intrument, abans hi col·locaria, el meu admirat Billy Higgins, l'Elvin Jones, Tony Williams, Philly Jo Jones, Art Blakey, però és dels de gama alta.

Enguany es celebra el cinquantè aniversari de la gravació del "Kind of blue" i el Festival de Jazz de Barcelona li dedica un gran homenatge, la presència del grup d'en Jimmy Cobb que tocarà íntegrament el disc ressenyat.

La veritat és que era un oportunitat única... sí, en passat, perquè es celebrarà demà per la nit... la nit prèvia a la Behobia... grrrrrrrrrrrrr... Vaig optar per anar a Euskadi, malgrat que l'opció jazzística em seduïa moltíssim. Em caldrà llegir les crítiques del concert per fer-me'n una idea, o esperar que l'Old Jim hi tregui el nas per narrar-m'ho.

Algú hi anirà?


3 comentaris:

  1. L'any 67 en Miles era a Barcelona per fer el seu primer concert a la península. A casa deien d'anar-hi, jo era un nen. De sobte, va desaparèixer: Unes desavinences amb el seu manager van provocar que prengués l'avió sense dir res a ningú. Una quants musics (Tete entre ells) es van oferir per fer una jam i tapar el forat.

    Un temps després, el 12 de novembre de l'any 73 en Miles tornava a ser a Barcelona per actuar al Festival de Jazz. A casa van tornar a dir d'anar-hi. Jo era un pre-adolescent. Hi vam anar. Espera i aguarda asseguts a platea del Palau, en Miles enlloc. Passat el temps i amb el public impacient, ens expliquen que el material de so s'ha quedat a la frontera. Van llogar amplificadors i va començar el ... concert ? Uns quants dels musics estaven molt perjudicats i seguien bevent. El més assedegat era Dave Liebman: Tocava ampolla en mà. Allò que se suposa que pretenien interpretar, (era l'època electrònica) ni agradava ni s'assemblava al que la gent volia sentir. En Miles va estar sempre d'esquena i tocava poc tot i que les "peces" duraven una mitja hora cada una. Part del public va marxar, altres es tapaven les orelles. Memorable. El dia següent, el presentador va dir: "Benvinguts Sres. i Srs. avui si que tenim un bon concert". Us ho imagineu ?.

    Després hi havia preparada una jam al Zeleste del carrer Argenteria. En Miles hi va anar però no va tocar. Simplement va prendre un gin tonic a la barra esforçant-se per no caure de lloros (Ep ! Al Zeleste jo no hi era, això ho sé per tercers)

    No hi ha imatges ni so d'aquella mala nit, però si de la següent. Tocava el BB King i al final del concert en Miles va acceptar pujar a l'escenari i fer un solo. Trobareu l'escena youtubejant "BB King and Miles Davis Barcelona 1973".

    Si algú te curiositat per saber què pretenia fer la banda elèctrica del Miles a Barcelona aquella llunyana nit del 12 de novembre de 1973 si hagués estat serena i hagués disposat del seu propi equip instrumental, que youtubegi "Miles Davies live in Vienna 1973" (és un concert de dies abans de venir aquí). Ja veurà que no és precisament "Kind of Blue". Predomina el caos, l'eletricitat i els bongos que avui sonen a l'escenari dels entrenaments ataràxics.

    Demà, 36 anys després, hi tornaré: Sentiré el Kind of blues, però sense el Miles.

    ResponElimina
  2. Jo no :-(
    Pregunta, suposo que per al vell Jim, o per a tu Jordi: em podeu donar un exemple d'alguna cosa que no sigui "sistema modal" per entendre la diferència?. És que jo de música ni flowers, la veritat i entendre la descripció que has posat de la viquipedia se'm fa una mica difícil .... Això d'acords i escales les deixo per al Hansi :-(

    P.S. Per cert, m'encanten aquests posts de música :-)

    ResponElimina
  3. De totes maneres, la música no s'explica ;-)

    ResponElimina