Mentre recuperava entre sèries he vist que pel camí s'apropava un corredor amb auriculars.
Panteixava, però encara tenia esma per saludar.
Als pocs metres d'arribar a la meva alçada, el corredor, ha abaixat el cap i ha seguit recte ignorant-me del tot. Com si no hi fos. M'ha molestat, ho reconec. I sí l'he saludat.
No crec que sigui enemic meu, no l'he reconegut; ni que l'hagi fet res en una vida passada; per tant no entenc que no saludés. Per a mi és un costum. I era correspós fions ara, però l'actitud d'avui ha estat sorprenent.
Un exemple més de com la mala educació va en augment. Suposo que ara que s'ha popularitzat el running hi entra de tot... encara que pugui semblar un comentari elitista.
Continuaré saludant amb qui em creui. I tant que sí !!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Vaja..... Suposo que és un tema molt personal i potser hi cabrien explicacions de tot tipus (fins i tot de timidesa?) al teu "incident" .... No sé. Personalment, m'agrada saludar si em creuo a un altre corredor. Es com si forméssim part d'alguna cosa, no?
ResponEliminaO sigui que si em veus, saluda'm. Jo et contestaré :-) (fins i tot quan corro en hipòxia, cosa bastant sovint últimament)
Bufff... jo no et presuposo elitista, és una actitud que s'ha anat estenent els últims anys. Aquí a la Plana de Vic SEMPRE s'ha dit hola o adéu si et trobes algú caminant, vaja, és una qüestió d'educació i també veïnatge. Doncs bé, sobretot els caps de setmana, últimament et creues amb algú i no et diu res, encara que tu diguis hola o facis el gest de saludar. És molt lamentable, ens estem deshumanitzant a marxes forçades.
ResponEliminaL'altre dia un gos se'm va tirar al damunt, ben bé que rodo pel terra, el gos que se'm regira novament i jo que li foto com puc, aleshores l'amo ve correns... cap a mi!... empentes, crits, el gos novament a sobre... i tot davant la seva canalla i la seva dona embarassada que em mira com si jo fos boig... al final, cap disculpa... "si no fa res" i jo li engego "en conec uns quants que van anar a l'hospital per culpa d'un gos-que-no-feia-res" i em contesta "I A MI QUÈ M'EXPLIQUES?"
Doncs això, és el que es porta ara: I-a-mi-què-m'expliques?
És el que dius. Hi ha gent de tota mena. Entre corredors no deu ser diferent. És una pena. Jo necessito saber que formo part de l'entorn.
ResponEliminaPer exemple, jo saludo quan pujo a l'autobús, així tinc la impressió que el conductor és conscient que em transporta a mi i no un grup de desconeguts.
Jo saludo sempre !!! Fins i tot quan entro en una farmàcia .... ji ji ji
ResponEliminaPerò reconec que aquesta mala educació va en augment.
Luigi espero que estiguis recuperat del gos i no et fes mal.
Calorta
Doncs és un post que també tenia ganes de fer. Quan entro al gimnàs sempre saludo i quan surto igual (bé, em despedeixo). El tema és que hi ha gent que et contesta i molta d'altra que no.
ResponEliminaTambé n'hi ha que quan et coneixen et contesten i fins que no saben qui ets doncs no.
El resultat de tot això és que amb un any i poc que fa que hi vaig conec a quasi tots els socorristes, monitors, recepcionistes ....
Un somriure, un hola .... obre més portes que una espasa.
Gràcies a tots !!!
ResponEliminaTot i que quan escribia el missatge no sé fins quin punt el trobava estúpid o exagerat. Però veig que no sóc l'únic. I em congratulo de sentir-me com vosaltres.
Fins ara.
Ara que ho comentes, no sé si els motoristes es segueixen saludant quan es creuen a la carretera. Abans sempre, fins i tot als que anaven en una modesta vespa (Com jo)
ResponEliminaDe totes maneres, ara que ets una estrella mediàtica segur que et saludarà tothom (veure pag. 46 del núm. 292 de la revista Marathon que ens han regalat).
Trobo que els tres de la foto de més amunt de la mateixa pàgina van més somrients -vell inclòs- que no pas tu.
Je, je... Jo també he vist la foto. A tot color!
ResponElimina