El menú d'aquesta nit era un sopar.
Un petit sopar de comiat pels que marxen a Florència a córrer la Marató. Fa dos anys hi vaig ser; tot i que la Marató no va anar bé (va ser més aviat per oblidar) la ciutat es mereix unes quantes visites. Circular per aquells carrers sense una ruta preestablerta és una maravella; eixar-se empapar d'aquell ambient cosmopolita renaixentista és un premi. Tinc ganes de tornar-hi !!!
El petit sopar s'ha convertit en una espècie d'orgia der riures. Sensacional !!! Amb una cirereta especial.
La veritat és que ens adonen que a vegades no calen massa parafernàlies per passar-s'ho bé. Ganes, gyoza i una copa de vi és suficient.
Poc abans d'arribar a casa a la ràdio ha sonat aquesta peça; hi ha millor manera d'acabar la nit? Sí, no recordar la bazòfia de concert del passar 4 de Setembre.
Que poc, però alhora que suficient per gaudir !!!
Sopar i sobretaula amb amics, bon vi negre i anar (com hem pogut veure) (un)dressed to kill, no sembla pas poc. Que sigui per molts anys !.
ResponEliminaHe clicat la peça. El so, veu a part, (especialment les guiatrres marcant el ritme) m'ha recordat al d'algunes cançons d'aquell conjunt que t'agrada. Aquell que té un cantat que es diu igual que el consogre del Rapahel, U2. Només m'ho sembla a mi ?
Old J., diuen, els "entesos" en música, que en són els hereus. Per a mi tenen personalitat pròpia. Però ja sabem que això dels gustos i opinions...
ResponEliminaFins ara.