... el món del córrer ho havia vist quasi bé tot.
Un ja porta uns quants anys en això de voltar per anar a curses però el què succeï el passat diumenge no m'ho esperava. La cursa "escollida" va ser la de Santa Bàrbara, a Súria.
Iberpotash, l'empresa que organitzava aquesta cursa gratuïta, està immersa en un ERE, de manera que els treballadors afectats es van mobilitzar i boicotejar la cursa, situant-se sota l'arc de sortida per impedir el pas dels corredors.
Sembla inconcebible que una empresa en aquestes condicions finaceres organitzi una cursa gratuïta. La imatge penosa que donen als seus treballadors !!!
Ara bé, reivindica, protesta, crida, fes vaga,... però no molestis als altres. Sempre explico el mateix exemple; durant una moguda en els meus anys universitaris per fer-nos veure i no molestar vam anar des de la facultat fins la Plaça Universitat mediant la Diagonal, primer, i el carrer Balmes, després. Els conductors ens aplaudien i ens preguntaven el motiu. Es va crear una mena de complicitat, ens fèiem veure, però no trencàvem la dinàmica de la ciutat. Aquest ha de ser el camí.
Reivindica, protesta, crida, fes vaga,... però no emprinyis als altres.
Live and let live.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ens fem grans i es desperta el petitburgès que duem dins? Ai... país de botiguers...!
ResponEliminaEstimat Anònim, de burgès sempre n'he estat i els pensaments aquests també. I de grans... doncs sí.
ResponEliminaQue vols intoxicar-me el bloc... jajajaj...
Fins ara, i gràcies per entrar-hi.
Veig que has fet un amic, Jordi!
ResponEliminaHome, espero que parlis de "burgès" en el sentit literal del terme, perquè si és en oposició a proletari, per molt desgastat que estigui el terme, no fem justícia.
Sí que es emprenyador trobar-se en una situació com la que descrius, però per poca empatia que se senti pels altres, sempre cabia recomposar l'escenari i convertir la cursa en una mostra de solidaritat cap els manifestants. Ells ho haurien agraït i els corredors hauríeu sentit alguna cosa més que la satisfacció egoïsta del consum del producte adquirit.
Segur que t'han parlat de la justícia universal. Mai podem estar segurs del plat que ocuparem a la balança.
"Live and let live", dius. Cert. Però què ens contestarà qui es queda al carrer sense feina?