dijous, 24 de desembre del 2009

Vuitena entrada, Fenway Park

La identificació entre música i esport la trobo fascinant. Com una música és capaç de donar-te una empenta infinita mentre corres... indescriptible. Encara recordo el subidón moments abans de la Cursa dels Bombers 2007 amb aquesta.

I de la litúrgia d'Anfield Road amb el You'll never walk alone? (No us perdeu la pancarta que surt al minut i quinze segons). Pell de gallina !!!

Anticipo que el besibol és un esport que em deixa del tot fred; no, li tinc una mica de grima. Però hi ha moments que aquesta barrera es trenca. Estadi dels Red Sox, Boston, amb la vuitena entrada de cada partit tot el públic canta un clàssic... novament, flipant.

Per acabar, com deuen quedar els rivals, en aquest cas els Migthy Ducks d'Anaheim, després de sentir a tots cantant? Miedo escénico, que diria en Valdano, comprovant les ganes que hi posa el senyor al segon 57 del vídeo. Ufffffffffffffffffff... no tinc paraules.

2 comentaris:

  1. El "You'll never walk alone" tambe apareix al Meddle de Pink Floyd, cap alla el 1971 em sembla

    Veig que en Bono te un cert estil corrent, pero potser s'hi deixa la veu pel cami, pobret, li resta messianisme

    M'agrada mes la relacio entre musica i actualitat, com la de Los Tigres del Norte: http://www.youtube.com/watch?v=8dXvGIwoy7s

    I Bon Nadal i Bones Festes, i per sobre de pregar, consumir o escoltar nadales, continuem sent bones persones. I ens ho poguem explicar

    ResponElimina
  2. Dius que no ens perdem la pancarta del 1' 15" de "You'll never wall alone" de Liverpool però si que ens la perdem perquè (once more) enllaces els teus omnipresents U2.

    Per altra banda, el sentiment que posa el públic del partit dels Edmonton Oilers conra els ànecs poderosos, té només en part a veure amb la música: Estan cantant l'himne oficial del Canadà.

    El que si que és un misteri és com s'ha imposat la tradició del Sweet Caroline del Neil Diamond a la 8a entrada dels partits dels Red Sox...

    Aquí som poc sofisticats, com a màxim es canten els corus d'Aida en plan "Lo, loo, lo--lo-lo-lo-lo-lo-lo", etc.

    Això si: La lletra de l'himne del Barça és de les porques dels himnes de club que diu alguna cosa d'interès (El "...tant se val d'on venim si del sud o del nord" i el "..mai ningú no ens podrà tòrcer" (en comptes de "vencer")són encerts que no hi ha en altres himnes que parlen de "victòries" en comptes "d'afanys".

    ResponElimina