M'he inscrit al Repte d'en Roger Roca per preparar la Mitja de Gavà.
I el dimecres vam "tocar" sèries de 300m... però no m'indicava al ritme; resulta que s'havien de córrer per sensacions.
Mai m'havia trobat front unes sèries sense saber com enfocar-les, per tant vaig decidir córrer-les ràpides i en progressió.
Porto uns quant anys en això de "córrer" i sèries per sensacions és un concepte nou. Sempre havia pensat que per aprofitar aquest tipus d'entrenament era millor que et marquessin una pauta. Comprovo que no.
Veurem els resultats...o no, però va ser divertit; que és del quèes tracta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De cara a una mitja marató, els intervals de 300 (o altres distàncies similars) no tenen com a objectiu aconseguir un ritme determinat, sinó que serveixen (si hi ha recuperació estàtica) per donar-li alegria a les cames. Aquesta és la raó per la qual es demana córrer per sensacions. El que hem de tenir en el cap és el nombre d'intervals que s'han de fer i mesurar el ritme que cal dur per acabar sencer després de l'entrenament.
ResponEliminaSi els intervals es fan amb recuperació en moviment (recuperar 300 entre cada 300 ràpid, per exemple), aleshores estaríem parlant de fartleck, que el que pretent és enfortir el cor (que com ja saps, és un múscul) a base de canvis de ritme (i com tots els músculs, s'enforteix a base d'extensió i distenció).
Tens les cames bé, avui? Has entrenat de matinada? O toca entrenament de nit?